Dirección: Lucía Puenzo
Países: Argentina, España, Francia
Año: 2007 Duración: 91 min
Género: Drama
Actores: Ricardo Darín, Valeria Bertuccelli, Ines Efron,  Martín Piroyanski.



Aquest any, mentre mirava els premiats amb un goya, em va alegrar molt la guardonada com a millor pel·lícula estrangera de parla hispana, XXY, que havia anat a veure un parell de setmanes abans al cinema per casualitat.

La temàtica del film és peculiar; el personatge principal, l’Alex, és una jove que és hermafrodita. Els seus pares van marxar de la capital, Buenos Aires, quan va néixer per tal de no tenir problemes. El fil argumental s’inicia amb l’arribada d’uns amics de la mare, un d’ells cirurgià plàstic, amb el fill adolescent d’aquests, per tal de que l’Alex esculli quina sexualitat vol viure.

El film ens parla sobretot de la formació de la pròpia identitat i del naixement de la sexualitat a l’adolescència, així com les pors d’aquesta etapa de la nostra vida.

En cap moment la directora, tracta aquest tema d’una manera vasta o grollera sinó d’una forma elegant i plena de sensibilitat cap al que és “diferent”.

Poso “diferent” entre comes perquè en temes com la identitat i la sexualitat, que és exactament “ser normal” i “ser diferent”?. Les persones, homes i dones, tenim sovint prejudicis que en aquesta pel·lícula són subtilment criticats.

Tot i que la protagonista del film és l’Alex, que té un problema d’identitat sexual evident, també trobem junt amb ella un altre adolescent, l’Álvaro, que té certs problemes per afrontar la seva homosexualitat, i la manera de viure-la en societat és un dels temes que planteja també el film.

D’altra banda també cal esmentar el paper dels pares dels dos adolescents a l’hora d’afrontar la personalitat dels seus fills.

Recomano aquesta pel·lícula a tothom però sobretot a aquells que tenen perjudicis envers a la sexualitat de les persones.